A l’Equador treballem per a oferir acompanyament educatiu i d’aprenentatge a més de 3.200 nenes, nens i adolescents, dotant a docents i famílies dels recursos tecnològics bàsics (connectivitat), contextualitzats i pertinents, així com de formació i mitjans de comunicació per a un aprenentatge adaptat a les circumstàncies de l’emergència sanitària.

A l’Argentina, a més de proveir d’aliment i elements d’higiene a les famílies, estem distribuint material didàctic i recàrrega de dades de telèfons mòbils per a la comunicació d’alumnat amb docents.

A Veneçuela, utilitzem les xarxes socials, el contacte telefònic, els cartells i altres recursos per a arribar als nostres estudiants.  A més a més, fem arribar a les famílies dels estudiants materials i recursos educatius que els permetin realitzar les activitats escolars en la llar i generem les condicions de mobilitat i accés a les comunitats que es troben en sectors periurbans, rurals i indígenes.

A la R. D. del Congo, la ràdio és la tecnologia més accessible per a la població, almenys el 80% disposa d’una ràdio. Per això, en aquesta situació d’emergència és el millor mitjà per arribar al major nombre d’estudiants. Com a suport al que es transmet a través de la ràdio, hem creat quadernets i materials didàctics que repartim en els domicilis perquè els nens i les nenes puguin completar la seva formació, com és el cas també de països com Paraguai.

A Veneçuela, mitjançant el canal de ràdio de Fe i Alegria (IRFA), hem desenvolupat un programa radiofònic anomenat “L’escola i la ràdio” orientat a la primera infància que implica a les famílies i els ofereix eines per poder continuar amb la formació. A més a més, comptem amb el programa "Sense Saló" que inclou guies d’aprenentatge per a persones joves i adultes.

A Haití, assegurem el salari dels docents, atès que, a causa de la baixa inversió del govern en aquest sector, molts d’ells no reben el seu salari, deixant-los en una situació molt precària. En aquest context, molts d’ells, al no rebre el seu salari, no estan acudint als centres educatius a donar classe. Davant aquesta situació de vulnerabilitat, més que mai, és necessari poder garantir una educació de qualitat per als nens i les nenes de Haití.

Tenint en compte les escasses oportunitats de tractament que el context sanitari ofereix en nombrosos països, és important reduir aquest risc i millorar l’estat nutricional i la resposta immunitària.

A Veneçuela, ja hi havia nens que es trobaven en situació de risc nutricional. Amb el tancament de les escoles sorgeix una forta preocupació per l’alimentació escolar d’aquests menors dins dels nuclis familiars. Per això, hem posat en marxa diverses iniciatives: el “bo per a l’alimentació” dels nostres estudiants, una transferència mensual de 30 euros per estudiant, que es pot utilitzar per pagament mòbil per a la compra d’aliments en qualsevol establiment comercial; el lliurament de 2.500 bosses de menjar al mes per a aquelles zones del país on encara és possible l’arribada de proveïdors per al repartiment d’alimentació i es donen unes certes condicions de seguretat al voltant dels centres; i la modalitat de plat servit per al cas dels internats i de les escoles agropecuàries, entre altres.

L’emergència provocada per la Covid-19 està suposant un retardament en la implementació dels programes de protecció a nenes i adolescents, per la qual cosa es corre el risc de retrocedir en el ja avançat.

Des d’Entrecultures, juntament amb Fe i Alegria, seguim treballant a través del nostre programa La Llum de les Nenes, en països com Argentina, Guatemala, Txad o Haití, per tal de protegir-les i acompanyar-les en aquesta situació i fer possible que continuïn amb la seva educació.

A Guatemala, les restriccions imposades a nivell nacional han suposat una caiguda en els ingressos de les famílies, afectant la, ja per si, fràgil situació alimentària (un 46% de la població infantil sofreix desnutrició crònica). Aquest fet ha obligat a les famílies a cercar recursos econòmics per a la supervivència i afectarà especialment a les nenes i a les dones.

L’augment de la pobresa juntament amb el tancament de les escoles podria forçar a moltes nenes a abandonar l’escola, i fins i tot a no tornar una vegada es tornin a obrir. Davant d’aquesta situació, estem sensibilitzant a la comunitat sobre la importància de l’educació. A més a més, fem costat a nenes referents de les comunitats perquè siguin líders i motivin a les seves companyes a continuar amb les classes i puguin donar seguiment i monitorar la situació de les nenes en les seves comunitats.

A Txad el govern del país ha decidit reobrir les escoles per als últims cursos de secundària inferior i superior en any d’exàmens finals. Tanmateix, no tots els estudiants han tornat a les aules. En molts dels centres només han assistit ara el 54% dels estudiants de cursos intermedis i el 52% dels alumnes dels nivells superiors.

Acompanyem als centres en funció de les seves necessitats, oferint idees i recursos als professors i les professores que integren la Xarxa Solidària de Joves. I seguim impulsant el treball de ciutadania global al costat de la xarxa internacional de joves Xarxa Generació 21+, adaptant-nos a les circumstàncies del context.

A més a més, des de les nostres xarxes educatives hem exercit també la solidaritat en aquests temps tan difícils. Inevitablement, juntament als nostres programes de ciutadania global hem habilitat mecanismes de suport i solidaritat amb l’alumnat i col·lectius relacionats amb la nostra intervenció i que en aquests moments tan complexos necessiten tot el nostre suport.

La bretxa digital i el suport psicosocial són claus per demostrar una ciutadania compromesa, que la comunitat educativa fa possible el canvi aquí i allí, i és canal de solidaritat en l’entorn proper i global.